De les diverses formes a partir de les quals els governants poden exercir la seva responsabilitat democràtica de govern hi ha dues que em semblen especialment remarcables.
La primera està condicionada pel període de temps comprès entre dues convocatòries electorals. Durant aquest període, alguns polítics elegits esmercen tots els seus esforços en consolidar la seva posició dintre de l'elit a la qual pertanyen. Els seus interessos, per tant, estan molt lluny de coincidir amb els interessos d'aquells que els voten o, si més no, tenen pocs elements en comú amb les atractives formulacions de determinades promeses electorals. En aquest sentit, és podria dir que allò que els mou és la repercussió a curt termini de les seves accions de govern i, en conseqüència, les implicacions d'aquestes en el seu futur polític. Es tracta de prendre posicions constantment davant les corredisses, picabaralles i maniobres en les quals inverteixen el temps els que han sigut privilegiats amb una porció del pastís.
Malauradament, hem sigut testimonis massa sovint d'aquest forma d'exercir el poder tant en l'administració local com en la nacional. I l'única solució que sembla possible per a rectificar els nefastos errors a què ens condueix una acció de govern basada en el futur immediat del seus responsables és la denúncia i l'exclusió de la vida pública d'aquesta subespècie política.
Ara bé, en aquest blog tractem de parar atenció en aquells professionals de la política que es creuen el país, són honestos sense ambigüitats i anteposen la responsabilitat a qualsevol altra consideració. A aquests professionals, en el quals hi crec i als quals respecto, vull recordar-los que hi ha - repeteixo, entre moltes altres - una segona forma de govern que no té res a veure amb el seu futur polític sinó amb el futur del país i el benestar dels ciutadans, i que, tanmateix, és la clau en la consecució dels objectius de prosperitat, modernitat, justícia i democràcia. Aquesta forma de govern no té cap altre secret que la planificació com a eix de la construcció nacional.
Posem alguns exemples. Cal planificació per a disminuir a mig termini l'impacte dels dèficits en infraestructures: sembla increïble que el país més industrialitzat de l'estat espanyol encara no pugui prendre decisions sobre els seus ports i aeroports, o no gaudeixi dels beneficis que podria aportar la instal·lació i funcionament d'una xarxa de trens d'alta velocitat. Cal planificació que permeti organitzar els fluxos migratoris i les necessitats en treball, educació, sanitat, habitatge, etc. dels nouvinguts i dels molts més que vindran. Cal planificació per a eradicar la pobresa que a hores d'ara afecta al 17,7 per cent de la població catalana; percentatge que sens dubte anirà creixent a mida que quedin sense corregir els factors que la provoquen. Cal planificació, finalment, en la qual estigui present una sincera preocupació pel benestar de la gent gran d'avui i la de demà, i sobretot que dissenyi un futur millor pels nostres joves.
En resum, hi ha una forma de govern que pensa en el país i en la gent i no en el càrrecs públics. Potser és un exercici de poder que no alimenta les ambicions personals ni el cursus honorum dels arribistes, però estic convençut que és la millor forma per fer del nostre un país orgullós d'allò que vol ser. Sense complexos.
La primera està condicionada pel període de temps comprès entre dues convocatòries electorals. Durant aquest període, alguns polítics elegits esmercen tots els seus esforços en consolidar la seva posició dintre de l'elit a la qual pertanyen. Els seus interessos, per tant, estan molt lluny de coincidir amb els interessos d'aquells que els voten o, si més no, tenen pocs elements en comú amb les atractives formulacions de determinades promeses electorals. En aquest sentit, és podria dir que allò que els mou és la repercussió a curt termini de les seves accions de govern i, en conseqüència, les implicacions d'aquestes en el seu futur polític. Es tracta de prendre posicions constantment davant les corredisses, picabaralles i maniobres en les quals inverteixen el temps els que han sigut privilegiats amb una porció del pastís.
Malauradament, hem sigut testimonis massa sovint d'aquest forma d'exercir el poder tant en l'administració local com en la nacional. I l'única solució que sembla possible per a rectificar els nefastos errors a què ens condueix una acció de govern basada en el futur immediat del seus responsables és la denúncia i l'exclusió de la vida pública d'aquesta subespècie política.
Ara bé, en aquest blog tractem de parar atenció en aquells professionals de la política que es creuen el país, són honestos sense ambigüitats i anteposen la responsabilitat a qualsevol altra consideració. A aquests professionals, en el quals hi crec i als quals respecto, vull recordar-los que hi ha - repeteixo, entre moltes altres - una segona forma de govern que no té res a veure amb el seu futur polític sinó amb el futur del país i el benestar dels ciutadans, i que, tanmateix, és la clau en la consecució dels objectius de prosperitat, modernitat, justícia i democràcia. Aquesta forma de govern no té cap altre secret que la planificació com a eix de la construcció nacional.
Posem alguns exemples. Cal planificació per a disminuir a mig termini l'impacte dels dèficits en infraestructures: sembla increïble que el país més industrialitzat de l'estat espanyol encara no pugui prendre decisions sobre els seus ports i aeroports, o no gaudeixi dels beneficis que podria aportar la instal·lació i funcionament d'una xarxa de trens d'alta velocitat. Cal planificació que permeti organitzar els fluxos migratoris i les necessitats en treball, educació, sanitat, habitatge, etc. dels nouvinguts i dels molts més que vindran. Cal planificació per a eradicar la pobresa que a hores d'ara afecta al 17,7 per cent de la població catalana; percentatge que sens dubte anirà creixent a mida que quedin sense corregir els factors que la provoquen. Cal planificació, finalment, en la qual estigui present una sincera preocupació pel benestar de la gent gran d'avui i la de demà, i sobretot que dissenyi un futur millor pels nostres joves.
En resum, hi ha una forma de govern que pensa en el país i en la gent i no en el càrrecs públics. Potser és un exercici de poder que no alimenta les ambicions personals ni el cursus honorum dels arribistes, però estic convençut que és la millor forma per fer del nostre un país orgullós d'allò que vol ser. Sense complexos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada