Un altre espectre polític

El blog Catalunya té futur ha estat silenciós durant els darrers tres mesos. Això ha estat així per respecte a les noves i interessants iniciatives polítiques que s’estaven produint en el país. D’una banda, s’ha materialitzat una plataforma crítica en el sí del republicanisme independentista que defensa un pacte de govern en què s’afavoreixi l’eix nacional i no pas l’eix ideològic; i de l’altra, s’ha endegat, des de l’oposició nacionalista, un procés ambiciós l’objectiu del qual és la recerca de complicitats sociopolítiques al voltant d’un nou concepte de catalanisme. Les dues iniciatives tenen en comú la consecució de la plena sobirania per a la nació catalana.

El silenci del blog ha estat, com dèiem, un silenci atent, il·lusionat i expectant a l’espera d’esdeveniments que permetessin pensar que les iniciatives abans esmentades encetarien un profitós debat polític. La realitat és que no s’ha produït cap novetat que fes tenir més confiança o esperança en els polítics implicats directa o indirectament en aquests processos, els quals semblen, tanmateix, maquillatges superficials o estratègies per a la consecució d’objectius personals o partidistes abans que seriosos esforços per trobar punts i camins coincidents que afavoreixin un nou projecte de futur pel nostre país. La veritat és que tot plegat fa pensar que estem davant d’un nou episodi de soroll mediàtic, que només serveix per a assegurar les cadires dels uns i dels altres i per mantenir la complicada teranyina de vincles confessats i inconfessables.

Mentre la iniciativa nacionalista del país segueixi fraccionant-se i les relacions entre voluntats properes es vegin subjectes a personalismes irreconciliables, el que estarà en joc és Catalunya com a nació amb personalitat pròpia i amb capacitat per decidir lliurement el seu futur.

Estem convençuts que els polítics que, en un rampell d’honestedat, demanen l’opinió de la ciutadania, ho fan la majoria de vegades amb l’esperança de sentir allò que volen sentir. Estem convençuts també que la nostra opinió decebrà a aquest polítics, les necessitats des quals mai les hem tingudes en compte des d’aquest blog. Per això, no ens pesa dir que les organitzacions polítiques de Catalunya tenen un llast més feixuc del que estan disposats a reconèixer.

Ens podem atrevir a fer un nou espectre polític català? Les tendències polítiques dels ciutadans de catalunya son molt més senzilles que el que ofereix l’espectre polític català massa enrebessat. Potser seria realista imaginar un col·lectiu fortament nacionalista amb un plantejament ideològic força comú pel futur de Catalunya. Un altre col·lectiu el forma la ideologia amb més identificació espanyolista que té la seva oferta diversificada amb el bipartidisme polític espanyol.

Proposem als nostres lectors que facin un càlcul de majories i minories amb aquest possible espectre polític català i vegin què és el que més ens convé com a país.

A la vegada, els invitem a reflexionar en la conveniència o no de jubilar prematurament alguns polítics que fan impossible, amb els seus personalismes la visió d’un espectre polític mes desemboirat i que estan visceralment impossibilitats per veure més enllà dels seus nassos –o dels seus interessos- per tal que els catalans puguem veure clarament el millor futur pel nostre país.