Quan vivíem en un règim de dictadura, -afortunadament una bona part de la nostra societat ha nascut després i no l’ha viscut- , crèiem que la democràcia era només el contrari de la dictadura. És a dir: hi havia una situació democràtica o no democràtica. De sí o no. De blanc o negre. Ara que ja tenim l’experiència de unes dècades de vida política normalitzada, hem aprés que dins del que en diem democràcia hi ha molts graus.
Quan tenim el goig de viure en una societat normalitzada com la nostra, que gaudeix d’un funcionament en llibertat, el més adient que s’escau no seria una valoració de si un fet, una decisió o una actitud és o no democràtica, ja que si no ho fos estaríem davant d’un fet il·legal i, per tant, punible. Allò que s’escau son valoracions més qualitatives del tipus: això és més democràtic? o, allò és menys democràtic?.
L’actual llei electoral fa possible que els vots dels ciutadans tinguin un valor diferent en funció del lloc de residència de l’electorat i al mateix temps fa possible que, un cop els vots han estat emesos, siguin utilitzats pels partits polítics d’acord amb els seus interessos partidistes i sense cap control dels ciutadans fins a la següent convocatòria electoral.
Al emetre el vot, ningú té cap garantia de l’ús que se’n farà, ja que un cop s’ha votat es converteix en un xec en blanc a favor del partit escollit, el qual pot acabar fent una coalició o un pacte per a governar que mai hauria estat escollit per qui li ha donat la confiança del seu sufragi. Els partits polítics no manifesten als ciutadans el seu capteniment pel que fa a possibles acords postelectorals. Demanen el vot i, després, en fan allò que els convé, sense tenir en compte la opinió dels votants. Sens dubte, el nivell de democràcia que això representa és millorable.
Tenint en compte que en el nostre país sembla que es consoliden uns resultats electorals que fan necessària la construcció de pactes de govern o de coalicions postelectorals, fora convenient que la llei garanteixi uns nivells de democràcia en els que els ciutadans siguem realment qui designem el govern que volem.
Amb el desig de tenir una llei electoral que porti a cotes més elevades de democràcia i de respecte als ciutadans, potser caldria demanar als legisladors que legislessin de forma que:
- Tots els vots tinguin un valor igual, amb independència del lloc de residència dels votants.
- Que no es pugui formar una coalició que no hagi estat anunciada pels partits abans de les eleccions. O bé que, en cas que no s’anunciï abans, calgui referendar l’acord assolit pels partits mitjançant una consulta al poble.
Els ciutadans, i sobretot els votants, podem sentir-nos manipulats quan els pactes postelectorals porten a realitats de govern diferents a les que podríem haver considerat de la nostra preferència; però, malauradament, la llei estableix que no ens tornaran a preguntar fins a la nova convocatòria electoral.
A qui afavoreix aquesta situació? Als ciutadans és clar que no. Als votants tampoc i a la democràcia l’afebleix notablement, ja que provoca una abstenció que creix inexorablement a cada convocatòria electoral. Sembla que només afavoreix als partits polítics. Podríem dir, com a la cançó, “no era això, companys, no era això”.
Quan tenim el goig de viure en una societat normalitzada com la nostra, que gaudeix d’un funcionament en llibertat, el més adient que s’escau no seria una valoració de si un fet, una decisió o una actitud és o no democràtica, ja que si no ho fos estaríem davant d’un fet il·legal i, per tant, punible. Allò que s’escau son valoracions més qualitatives del tipus: això és més democràtic? o, allò és menys democràtic?.
L’actual llei electoral fa possible que els vots dels ciutadans tinguin un valor diferent en funció del lloc de residència de l’electorat i al mateix temps fa possible que, un cop els vots han estat emesos, siguin utilitzats pels partits polítics d’acord amb els seus interessos partidistes i sense cap control dels ciutadans fins a la següent convocatòria electoral.
Al emetre el vot, ningú té cap garantia de l’ús que se’n farà, ja que un cop s’ha votat es converteix en un xec en blanc a favor del partit escollit, el qual pot acabar fent una coalició o un pacte per a governar que mai hauria estat escollit per qui li ha donat la confiança del seu sufragi. Els partits polítics no manifesten als ciutadans el seu capteniment pel que fa a possibles acords postelectorals. Demanen el vot i, després, en fan allò que els convé, sense tenir en compte la opinió dels votants. Sens dubte, el nivell de democràcia que això representa és millorable.
Tenint en compte que en el nostre país sembla que es consoliden uns resultats electorals que fan necessària la construcció de pactes de govern o de coalicions postelectorals, fora convenient que la llei garanteixi uns nivells de democràcia en els que els ciutadans siguem realment qui designem el govern que volem.
Amb el desig de tenir una llei electoral que porti a cotes més elevades de democràcia i de respecte als ciutadans, potser caldria demanar als legisladors que legislessin de forma que:
- Tots els vots tinguin un valor igual, amb independència del lloc de residència dels votants.
- Que no es pugui formar una coalició que no hagi estat anunciada pels partits abans de les eleccions. O bé que, en cas que no s’anunciï abans, calgui referendar l’acord assolit pels partits mitjançant una consulta al poble.
Els ciutadans, i sobretot els votants, podem sentir-nos manipulats quan els pactes postelectorals porten a realitats de govern diferents a les que podríem haver considerat de la nostra preferència; però, malauradament, la llei estableix que no ens tornaran a preguntar fins a la nova convocatòria electoral.
A qui afavoreix aquesta situació? Als ciutadans és clar que no. Als votants tampoc i a la democràcia l’afebleix notablement, ja que provoca una abstenció que creix inexorablement a cada convocatòria electoral. Sembla que només afavoreix als partits polítics. Podríem dir, com a la cançó, “no era això, companys, no era això”.
Per sort, en democràcia, les lleis son lleis mentre son vigents i els legisladors tenen la potestat i la obligació de millorar-les. Esperem que aquesta llei electoral sigui millorada a benefici de la democràcia i del respecte als ciutadans i no només a favor dels interessos dels partits polítics.
2 comentaris:
Totalment d'acord que cal una nova llei electoral, però no en els termes que dieu. Ni es pot obligar a anunciar pactes abans dels resultats, ni em sembla convenient el criteri de desterritorialitzar la ponderació del vot, perquè deixa a molts territoris despoblats molt importants per l'equilibri del país pràcticament sense veu política: la majoria de països democràticament avançats segueixen aquest tipus de criteri, com els mateixos Estats Units.
La nova llei electoral -que els de l'actual "Entesa" ja han dit que no els era una prioritat, oblidant la crítica que abans feien a CiU per no haver fet una llei que l'anterior Estatut ja permetia fer, simplement hauria de tenir llistes obertes i seguir un sistema equilibrat de representació entre partits i diputats, com a Alemnaya o Escòcia. Això asseguraria el control del ciutadà sobre el polític, garantiria un accés a les llistes no pas en funció de la lleialtat al partit sinó de la valoració del ciutadà i una més gran dependència de les cúpules dels partits de la sensibilitat de l'elector defensada pels seus dipuitats.
No estic d'acord en que cada ciutadà/un vot, seria una manera de desprotegir aquells territoris amb nuclis de població més petits.
Penso que cal continuar com fins ara.
En canvi, sí crec que la Llei electoral s'ha de canviar perquè els partits polítics respectin la voluntat dels electors en emetre els seus vots. Ara converteixen els vots en un mercadeig i els donen a qui volen que, sempre, són als que ofereixen més, sense tenir en compte la intenció de l'emissor. Una manera d'apaivagar aquest escàndol serien les llistes obertes, perquè els electors votessim les persones i no els partits, tindríem la possibilitat de votar les capacitats i els "curiculums" de les persones. El resultat final seria més democràtic.
Publica un comentari a l'entrada