25 de març 2007

De nacions i polítics

Deixant de banda les actituds antidemocràtiques de l'espanyolisme ultradretà basades en les mentides i en un discurs intolerant amb què vol espaordir els ciutadans; deixant de banda l'ús groller i fastigós que del dolor de tots aquells que han patit o pateixen la violència en fan els antics i nous feixistes; deixant de banda que l'únic objectiu que els mou no és, per cert, la pau sinó la consecució del poder polític sigui com sigui; deixant de banda tot això i ignorant-los des d'ara i per sempre perquè no hi ha cap raó per poder-los considerar com els nostres iguals, el cert és que la societat espanyola haurà de començar a digerir el fet que hi ha en marxa, encara que no ho sembli, un procés de pau la resolució del qual és molt possible que arribi a modificar l'organització territorial de l'Estat i les relacions dels diferents territoris amb l'administració central.

El protagonisme en aquest procés de pau li correspon a la societat basca. En efecte, menys aquells que he esmentat abans, totes les forces polítiques d’Euskadi (des de l'esquerra abertzale fins al nacionalisme moderat), les forces socials, les econòmiques i les culturals estan implicades en la consecució de la fi de la violència, en la construcció nacional de Euskal Herria, i en la recuperació dels valors de convivència, progrés i justícia.

Des que vaig viure alguns anys a Donostia conservo un respecte absolut per la lluita del poble basc pel seu alliberament. Les meves simpaties faran que no sigui massa objectiu, però puc dir amb tot el cor que admiro profundament a un poble que no es covard, que es planta davant dels enemics sense por, que d'una o d'altra manera ha sabut transmetre a tots el seus individus un fort sentiment de pertinença a una nació que vol ser lliure. Aquesta força, aquesta capacitat per fer pinya i enfrontar-se a la intolerància i centralisme estatal fan de la societat basca un exemple envejable. Potser es tracta d'un exemple farcit de dolor, fart de violències i venjances, però, al cap i a la fi, un mirall en què reflectir-se.

La societat basca es troba immersa en una dinàmica política apassionant: dóna passos de gegant pel seu futur com a nació (com son els indicis de debat sobre l'organització territorial d'Euskadi); resisteix a les pressions de tot tipus que rep des d’els sectors més propers a l'espanyolisme; intenta construir ponts de diàleg entre violents i demòcrates, etc. I a més, ho fa sense cedir cap quota de poder ni cap quota de control dels seus propis recursos.

Mentre a Euskadi passa això, aquí, a casa nostra, encara no sabem si tindrem una llei que reguli la nostra convivència, els nostres òrgans de poder, el finançament del nostre país... No sabem si a hores d'ara hi ha o no Estatut. Que tot sigui dit, pel que havia d'haver millor que no hi hagi. Aquí, ens estem mirant el melic, com sempre. No li plantem cara al "talante" del govern central, sinó que callem o pactem per allò de la governabilitat de l'Estat. Aquí, a casa nostra, el nou govern de la Generalitat ens va endormiscant poc a poc amb el seu soporífer tarannà per tal que el ciutadà es cansi i plegui. Perquè el que està passant aquí mereix això: plegar.

I ja que en aquest bloc portem alguns articles abusant dels símils cinematogràfics, permeteu-me un altre. En el món del cinema, la classe política basca protagonitzaria una bona pel·lícula, si més no una pel·lícula interessant, mentre que la classe política catalana no arribaria a superar un "casting" d'una de sèrie B. Dit d'una altra manera: en el món del circ, els polítics bascos farien de equilibristes, i els nostres d'il·lusionistes. O, en el pitjor dels casos, de pallassos.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

No m´extranya gens que no tenguis cap visita ni comentari. El teu blog és penòs.

Visita www.publicboulevard.blogspot.com

i aprèn

Anònim ha dit...

Si tù ho fàs millor t'aplaudirem....Pero crec que tù si que ets penòs.
Cal debat pots escriure el que creguis donant el teu punt de visió.

Anònim ha dit...

anònim, pots compartir o no el que es diu en aquest post. Pots debatre i contradebatre. Pots dir el teu punt de vista i estarem encantats de decantar-nos per un o un altre però... descalificar sense aportar res no té cap sentit. Qualsevol persona amb opinions és respectable. El que no és pot respectar és a aquell que destrueix sense aportar res. Espero tornar a entrar i que em poguis convèncer amb els teus arguments.