10 de juny 2007

Deures sense drets

Desprès de la extraordinària participació en les darreres eleccions a la presidència de la República Francesa, els índexs d'abstenció en les municipals a casa nostra ens han deixat la sensació que a Catalunya la democràcia ni té la vitalitat de la francesa ni la seva consolidació desperta l'interès dels ciutadans. Durant uns quants dies (potser dos o tres setmanes) els polítics, en un intent de traslladar a la ciutadania la seva preocupació per aquest trist fenomen, es preguntaran públicament quines són les raons de l'abstenció i proposaran una mena de reflexió col·lectiva que acabarà, com sempre, en mitja dotzena de declaracions, quatre articles mal comptats, i un estudi sociològic que es passejarà mesos i mesos pels diversos despatxos de l'administració.

Jo crec que la seva preocupació no és sincera. Ho demostra el fet de no haver fet res per pal·liar un mal que ja comença a ser endèmic a la nostra democràcia. El polítics estan tan lluny de la vida real de les persones que difícilment entenen les raons per les quals algú decideix no confiar en el sistema i quedar-se a casa, amb els seus, gaudint d'un dia festiu. Per començar, haurien de iniciar un debat en què la població pogués dir la seva en relació a la permanent tergiversació dels conceptes de dret i deure, i continuar amb una profunda transformació d'un sistema que en exigeix molt més del que ens dóna.

Al meu parer, la principal raó de l'abstenció és que la gent, en general, està emprenyada. Definitivament, s'ha fet realitat allò que va dir August Comte (1798-1857), un gran enemic per cert de la democràcia i de la idea de sobirania i voluntat popular: "La paraula dret, caldria fer-la desaparèixer del vertader llenguatge de la política (...). Ningú no posseeix altre dret que el de complir el seu deure". Sembla com si el nostre sistema s'hagués inspirat en el pensament antidemocràtic més ranci. Ens exigeix constantment que complim el nostres deures i amb força dificultats ens reconeix algun dret. I això emprenya. I emprenya el fet que eleccions rere eleccions el sistema es vagi enfortint en aquest cercle viciós en què el drets del ciutadans destaquen per la seva absència. No m'estranya que molta gent a l'hora de votar es quedi a casa o se'n vagi allà on vulgui.

És bo i desitjable per a una convivència ordenada que hi hagin deures que s'han de complir. Però també és cert que de mica en mica ningú s'encarrega d'ordenar la convivència en base a uns drets que són ineludibles. I això, no és bo ni desitjable en una societat que encara té pendent, precisament, el reconeixement del dret a decidir el seu propi futur.

Aquells que tenen la capacitat de canviar les coses, és a dir, aquells que amb el poder que els ha atorgat la voluntat popular poden fer que el ciutadà percebi que la defensa dels seus drets és el principal objectiu de qui governa, s'haurien d'afanyar en prendre nota i copiar els models d'altres democràcies amb més solera que la nostra. Si no és així, si la seva aspiració no és la de governar amb el respecte i l'estimació guanyats a un poble, si més no, satisfet amb l'equilibri dels seus drets i dels seus deures, que no s'espantin quan alguns, que tota la vida hem estat compromesos amb la conquesta d'una societat comparable a la dels nostres veïns, diem que tenim un peu en la més absoluta indiferència i abstenció social, i un altre en el atractiu i caòtic ordre de l'acràcia.
AGL